Dilluns, 10 de novembre
Comproveu totes les coses (1 Tes. 5:21)
La paraula grega que es tradueix com a «comproveu» es feia servir quan es verificava l’autenticitat dels metalls preciosos. Així que hem de verificar el que sentim o llegim per determinar si és cert o no. Això serà encara més important per a nosaltres a mesura que s’apropi la gran tribulació. En comptes de ser ingenus i acceptar el que els altres diuen, hem de fer servir la nostra capacitat de raonar per comparar el que llegim o sentim amb el que diu la Bíblia i l’organització de Jehovà. Si fem això, no ens deixarem enganyar pels estratagemes i la propaganda demoníaca (Prov. 14:15; 1 Tim. 4:1). Com a grup, els servents de Déu sobreviurem a la gran tribulació. A nivell individual, però, no sabem què passarà demà (Jm. 4:14). Tot i això, si ens mantenim fidels, rebrem la recompensa de viure per sempre, tant si sobrevivim a la gran tribulació com si morim abans que aquesta arribi. Així que centrem-nos ara en la nostra meravellosa esperança i estiguem sempre preparats per al dia de Jehovà! (w23.06 13 § 15, 16)
Dimarts, 11 de novembre
Ell ha revelat als seus servents el seu assumpte confidencial (Am. 3:7)
És cert que no sabem com es compliran algunes profecies bíbliques (Dan. 12:8, 9). Ara bé, que no entenguem exactament com es complirà certa profecia no vol dir que no s’acabi complint. Podem estar plenament convençuts que, tal com sempre ha fet, Jehovà ens revelarà el que necessitem saber en el moment oportú. Aviat es proclamarà «pau i seguretat» a la terra (1 Tes. 5:3). Llavors, els governs atacaran la religió falsa i la destruiran per complet (Ap. 17:16, 17). A continuació, atacaran el poble de Jehovà (Ez. 38:18, 19). Serà aleshores quan comenci la guerra final d’Harmagedon (Ap. 16:14, 16). Mentrestant, estiguem resolts a continuar mostrant agraïment al nostre Pare celestial. Per això, continuem estant molt pendents de les profecies bíbliques i ajudant els altres a fer el mateix. (w23.08 13 § 19, 20)
Dimecres, 12 de novembre
Continuem estimant-nos els uns als altres, perquè l’amor ve de Déu (1 Jn. 4:7)
A l’analitzar diferents qualitats, Pau va dir que, d’entre la fe, l’esperança i l’amor, «la [qualitat] més gran és l’amor» (1 Cor. 13:13). Per què ho va dir? En el futur, no necessitarem fe en les promeses de Déu ni esperança en el compliment d’aquestes perquè ja seran una realitat. Ara bé, sempre haurem d’estimar Jehovà i els altres. De fet, aquest amor continuarà creixent per tota l’eternitat. A més, l’amor ens identifica com a cristians verdaders. Jesús va dir: «Tothom sabrà que sou els meus deixebles si us estimeu els uns als altres» (Jn. 13:35). Un altre motiu és que l’amor «és un vincle d’unió perfecte», i aconsegueix que estiguem units amb els nostres germans (Col. 3:14). Una altra raó important ens la va revelar l’apòstol Joan al dir: «Qui estima Déu, que estimi també el seu germà» (1 Jn. 4:21). Per tant, quan estimem els nostres germans, estem demostrant que estimem Jehovà. (w23.11 8 § 1, 3)